divendres, 13 de setembre de 2013

Cultura
NOVEL·LA
MELCIOR COMES

Ping-pong, Pnin

Mentre Vladimir Nabokov buscava editor nord-americà per a la seva excepcional Lolita, la revista New Yorker va començar a publicar fragments del que seria la seva quarta novel·la en anglès. Pnin (1957) ens narra la història d'un professor rus, Tomofei Pnin, un erudit genial i fanàticament despistat. Pnin és un exiliat d'una Rússia poètica i perduda, un paradís de poesia (Puixkin, Turgenev) recitada enmig dels paisatges encantats d'una infantesa que l'horror bolxevic es va encarregar d'esborrar per sempre. Pnin va lluitar a l'exèrcit blanc, però no li va quedar més remei que sumar-se a l'exili amb centenars d'intel·lectuals liberals russos, molts dels quals finalment –després de diverses tombarelles europees– van acabar trobant refugi als Estats Units.
La novel·la, genial i divertida, fragmentària i innovadora en les formes i en la pràctica absència de trama o d'intriga, es desenvolupa sempre a l'entorn d'aquest personatge, que acaba fent-se dolorosament viu dins la ment del lector. Pnin habita una mena d'exili dins l'exili; és un marginat dins la marginació de la pròpia societat de professors russòfils. Tota l'acció –conferències, classes, festetes i trobades acadèmiques, l'arribada del fill de la seva exdona…– s'esdevé durant un any universitari de la dècada dels cinquanta del passat segle, en plena guerra freda, ja anunciada la cacera de bruixes i els judicis maccarthians a tots els sospitosos de simpaties comunistes. I enmig d'aquest petit paradís precari que és el campus de Waindell, Pnin canvia cada pocs mesos de casa, incapaç de trobar fins a l'últim –i il·lusori– moment un racó on sentir-se per fi a gust i integrat. La tragèdia de Pnin és la de tota una generació de savis que als EUA van trobar un salari i llibertat personal, però no la gran civilització culta que volien contribuir a aixecar.
La novel·la és una crítica despietada però terriblement subtil al món universitari, al seu analfabetisme i a les seves servituds, a la incapacitat de reconèixer el talent i la cultura en el seu sentit més excels. Les obsessions de Nabokov –contra escriptors com ara Thomas Mann, Dreiser i Stendhal–, les pulles contra tot el freudisme i la psicologia a la moda, la dèria per descriure'ns cada fragment de realitat amb un detallisme marejador, adelerat en allò efímer i gairebé imperceptible, fan d'aquesta obra una mostra molt significativa del talent de Nabokov, sens dubte un dels grans genis de la novel·la de tots els temps.
La traducció de Marta Pera és molt elegant, i esperem que l'editorial ens torni a donar noves traduccions dels llibres d'aquest autor únic.
Pnin
Vladimir Nabokov
Traducció:
Marta Pera
Editorial: La Magrana
Barcelona, 2013
Pàgines: 188
Preu: 19 euros
L'apunt
Vladimir Nabokov (Sant Petersburg, 1899-Montreux, 1977), a més de novel·lista, va escriure estudis sobre lepidòpters i va plantejar problemes d'escacs.