dimarts, 11 de febrer de 2014

PEDRA

Entrar en una pedra
seria el meu estil.
Que un altre sigui un colom
o faci carrisquejar unes dents de tigre.
Jo estic content de ser una pedra.

Des de fora la pedra és un enigma:
ningú no en sap la resposta.
Però a dins s’hi deu estar fresc i tranquil
encara que una vaca la trepitgi amb tot el seu pes,
encara que un nen la tiri al riu;
la pedra s’enfonsa, lenta, impassible,
fins al fons del riu
i els peixos hi truquen
i escolten.

He vist saltar espurnes
quan es freguen dues pedres,
per tant, potser no és fosc, a dins;
potser una lluna hi brilla
en algun lloc, potser darrere d’una muntanya
—amb la llum justa per desxifrar
les escriptures estranyes, els mapes celestes

de les parets internes.

- Charles Simic

divendres, 7 de febrer de 2014

El penis del Papa

Penja al fons de la sotana, un batall
delicat al centre de la campana.
Es mou quan ell es mou, un peix espectral
en un halo d’algues de plata, el pèl
onejant en la foscor i la calor i de nit
mentre els ulls dormen, es dreça

en lloança de Déu.

- Sharon Olds, The Pope's Penis

dimecres, 5 de febrer de 2014


Panerola
 
Quan veig una panerola
no em poso violent com tu.
M’aturo com si hagués passat
un compliment afable.

Aquesta panerola m’és familiar.
Me la trobo de tant en tant,
a la cuina, a mitjanit,
i ara al coixí.

Veig que del cap
li surten un parell
dels meus cabells negres,
i qui sap què més.

Porta papers falsos
no em preguntis com ho sé.
Papers falsos, sí,
amb la meva empremta digital.

Charles Simic
Selected Poems (1963-2003)