dissabte, 13 de setembre del 2014

Pere Antoni Pons parla de The Leftovers de Tom Perrotta a l'AraLlegim

Tot el que sobra: el dramatisme melancòlic de Perrotta
PERE ANTONI PONS


Com més monstruós és un trauma, més excèntric i radical és el comportament dels que lluiten per superar-lo o per assumir-lo, i més bèstia és el dolor de qui s’hi ha rendit irreparablement. El trauma sofert pels personatges de The Leftovers, de Tom Perrotta, és de dimensions cataclísmiques. Milions de persones desapareixen de cop i volta de la faç de la Terra. Els supervivents tenen dues hipòtesis per explicar el fenomen i fins i tot ho anomenen de dues maneres: o bé va ser una desaparició sobtada (segons la versió laica del fet, en què els desapareguts són víctimes) o bé va ser el rapte profetitzat a la Bíblia, en què els desapareguts són “els escollits” i “els deixats enrere” són “les sobres” a què fa referència el títol.
Perrotta té l’encert de començar la novel·la tres anys després de l’esdeveniment, quan els personatges s’han sobreposat al xoc inicial i ara n’han de gestionar les seqüeles -emocionals, espirituals, morals- des d’una rutina nova o bé precàriament recuperada. Conscient del vast camp per córrer de què disposa gràcies a una premissa argumental tan plena de possibilitats, l’autor opta per cenyir el terreny d’acció narrativa i focalitzar l’interès en alguns habitants de la petita comunitat suburbial de Mapleton. Sobretot en la família Garvey, que no ha perdut ningú però ha quedat totalment trastocada. Tot i que el pare s’esforça per mantenir una certa normalitat, la filla es descontrola, el fill segueix el profeta Sant Wayne i la dona s’uneix a una secta significativament anomenada Residu Culpable.
Tot i que el marc és més propi de la ciència-ficció amb ressonàncies místiques, The Leftovers transita sempre dins les coordenades d’un realisme estrany però estricte. Tant els temes que explora com el ventall d’emocions i de dilemes íntims que expressa resulten, tot i l’aparent distància, poderosament familiars: la lluita entre memòria i oblit, la sortida fàcil però perillosa del fanatisme religiós, la idealització del que es va perdre i que potser no era tan excepcional com es recorda... Escrita en una prosa substanciosa, robusta i rica -molt ben transvasada al català per Marta Pera Cucurell-, The Leftovers tracta amb valentia uns assumptes tan singulars i seriosos com la deshumanització que provoca l’estupor i la manera com la tragèdia ens desfigura als ulls dels altres. D’un dramatisme melancòlic però vigoritzant.