dimarts, 2 de febrer de 2016

Un mitjó, o dos

He somiat que tenia un mitjó (he de dir uns mitjons?) amb dos caps, és a dir, dos peus, units per un sol camal sense solució de continuïtat i sense cap forat, de manera que no te’l podies posar per enlloc, com un poema objecte de Brossa. El dilema gros era a l’hora de desar-lo: ¿al calaix dels mitjons normals, o al dels desaparellats? Perquè eren dos, i era un.