traduir - pont

Traduir és construir un pont, 

pedra a pedra, 

perquè el lector pugui passar 

a l'altra banda.

traduir - sense pànic

Traduir és escriure 

novel·les, contes, poemes, 

sense el pànic 

a la pàgina en blanc.

Posar-se en la pell de l'autor

“Un bon traductor s’ha de posar en la pell de l’autor”

La mataronina Marta Pera, amb 30 anys de trajectòria professional, ha traduït al català des de Henry James a William Faulkner, passant per Virgina Woolf o Vladimir Nabokov

Entrevista de Sílvia Ruiz a Marta Pera per a la revista Capgròs, novembre 2016
L'entrevista sencera aquí:

http://www.capgros.com/cultura/llibres-i-activitats-literaries/un-bon-traductor-s-ha-de-posar-en-la-pell-de-l-autor_706536_102.html

Nit de traductors a l'Espolsada

Mort sota les flors - Friedhof Straelen

Si els morts són en algun lloc o d’alguna manera, no crec que siguin precisament al cementiri, i per això no hi he anat mai per Tots Sants. I perquè no m’agraden gens els blocs de pisos de nínxols per guardar-hi les caixes. I sóc al·lèrgica al pol·len de les flors de plàstic. Però confesso que tinc una debilitat pels cementiris més o menys integrats al paisatge, on hi ha enterrades les restes del que havien sigut cossos humans, amb làpides senzilles que ho recorden i plantes que tornen viu, verd i olorós allò que dorm sota terra. Cementiri ve del grec koimetérion, «dormitori». De cementiris d’aquests en trobem sobretot als països del Nord, i passejar-hi un vespre llarg, com són els vespres allà dalt, sota un cel ennuvolat, és una delícia. I hi ha un cementiri del Nord que, tot i que és una mica massa tocat i posat per al meu gust, em va commoure per la seva bellesa i la seva gràcia. És el cementiri més endreçat que he vist mai; quasi es diria que és un concurs de qui-té-la-tomba-més-bonica. Hi ha regadores i eines de jardineria en compartiments de lliure accés perquè tothom pugui tenir la seva sepultura sempre a punt. Hi ha tombes de disseny perfectament simètric, n’hi ha d’una asimetria estudiada, altres semblen un jardí japonès, algunes són exuberants, altres minimalistes, n’hi ha de molt tristes, d’incontinents, d’antològiques, n’hi ha que sembla que acabin de sortir de la perruqueria, n’hi ha de tendres i de selvàtiques. I sobretot, m’agrada que el lloc on reposen els difunts sigui agradable per als morts i per als vius. El cementiri de Straelen, més que un dormitori, és un jardí ufanós cada dia de l’any.

L'estiu passat, quan hi vaig passejar, vaig decidir que aquesta era la més bonica. I quina sorpresa quan vaig saber que era d'un traductor: Klaus Birkenhauer (1934-2001), el fundador de l'Europäisches Übersetzer-Kollegium:

Llampecs de plenitud - Pere Joan Martorell: "Poema a la durada" de Peter Handke

Pere Joan Martorell - Cos de Lletra - Última Hora - 26/10/2016