Història S'agrada

La història s’agrada.

S’agrada tant, que es repeteix.

(estirabot inspirat per un poena de Tomàs Àrias)

(òbviament, és per dir-lo i no per llegir-lo)

Any Nou

Un terratrèmol de set graus al Japó, aquesta matinada. L’Iran ha llançat un míssil a l’estret d’Ormuz. Avui les noves tarifes del transport públic entren en vigor. Amb la primera campanada ha nascut una nena filla d’una família equatoriana a Mollet del Vallès. Tot seguit han començat a respirar l’Ali a l’Hospital Josep Trueta, en Pol a Reus i en Mekhamedamin Gnouni a la Vall d’Aran. Avui fa deu anys que va néixer l'euro. La Filharmònica de Viena és a punt per començar el concert a la sala Daurada del Musikverein. A la terrassa el vent gira els fulls. El mar és de plata; l’esclat és tan enlluernador que no el puc mirar. Esmorzo al sol com si fos primavera. Avui és el primer dia de la Fi del Món. Avui també se t’enfila el desànim com heura a l’ombra. Avui també em creixen les respostes insuficients. El vent hi juga. Diuen que l’any és nou, precisament ara, que tot està en hores baixes, ara, al pic de l’hivern. No podríem fer com a Samoa, que es van saltar el dia d'abans d'ahir per raons comercials? Si a Samoa no va existir el 30 de desembre del 2011, nosaltres podríem declarar avui la primavera. O començar l’any d’aquí a un parell de mesos. A veure si, contra tots els pronòstics, s’han arreglat una mica les coses. Així i tot, avui, amb mans impacients, jugo a estripar el paper de regal que engabia l'any. Desfloro l’agenda vermella. Avui el mar és de plata, com el riu de paper d’embolicar xocolata del pessebre de quan érem petits.

Solstici d’hivern

Passaré el Nadal de puntetes,
emboçada amb bufanda i guants.
No trobaran les meves empremtes
en cap bola vermella, en cap pastoret.
No em posaré una diadema d’oripell
ni la samarra arnada ni seguiré l’estrella
per fer cua al caixer automàtic.
Esvairé tot el fumfumfum que em rebufi la xemeneia,
no deixaré pel camí engrunes de neula.
No escapçaré els brots tendres
que li han sortit al tió
ni li donaré galetes i vi bo.
Passaré de puntetes
i em taparé les orelles, que no es desperti
la marededéu prenyada que dorm
al fons de la capsa de les coses
que no em caben enlloc.

Amb farina a les puntes dels dits
tastaré, d’amagat, el fruit del galzeran
--envescada en el sol d’hivern, en l’olor
antiga de la molsa.

He somiat una rentadora que, a més de rentar a mà, era caixer automàtic. La mar de pràctica. Els diners, com l'aigua, venien d'una font remota i inexhaurible, i no calia haver-n'hi ingressat per treure'n. Només s'hi havia d'introduir una targeta Visariel.

Coses nostres:
no sé com m'entendria un angloparlant si li dic:
Running-away-dog colour: my favourite one.

Avui dia fan unes màquines molt humanes. La meva rentadora té un programa per rentar a mà. De tant en tant li poso Atrix a la cubeta del suavitzant, no li sortissin penellons.

He obert el diccionari i una paraula m’ha trobat. M’he hagut de definir.