Pnin - Vladimir Nabokov 

La Magrana RBA  

traducció de Marta Pera Cucurell

Publicada originàriament l' any 1957, Pnin és una de les novel·les més autobiogràfiques de Vladimir Nabokov. El seu protagonista, Timofey Pnin, és un professor universitari de mitjana edat que, després de fugir de la Rússia comunista i de l 'Europa amenaçada pels nazis, s' ha instal·lat als Estats Units, on treballa a la fictícia Universitat de Waindell. Allí, ha de fer front

a mil i una peripècies per adaptar-se a l' estil de vida americà i per sobreposar-se a les seves dificultats amb l' idioma anglès. Basant-se en la seva condició d' exiliat, Nabokov construeix un relat divertit, complex i fascinant, en què la comicitat dels successos més esperpèntics cohabita sense esforç amb l 'absurd més inquietant i la tendresa més humana.

TOVALLONS NEGRES

John Irving als grans magatzems

EMPAR MOLINER 

| Actualitzada el 15/03/2013 00:00

Ala secció de llibres de la gran superfície hi ha prestatges amb els noms dels autors per ordre alfabètic. Jo volia aprofitar per comprar-me el nou llibre de John Irving, però veig que no té secció a la I. Per a mi, que Irving tregui un nou llibre sempre és una festa. I tot i que la sensació que he tingut amb els últims no hagi sigut boníssima, em sembla un gran narrador expliqui el que expliqui.

Així, doncs, vaig a buscar-lo a les taules de "novetats", ordenades per llengües. " Narrativa en catalán " i " Narrativa en castellano ", però tampoc no hi és. Un senyor encorbatat li diu a un altre senyor encorbatat: " ¡Tío, que el de la Sílvia Soler no es en castellano! " Vaig al taulell. "Perdoni, tenen el nou llibre de John Irving?", faig. La senyora que m'atén no ha sentit mai el nom de l'autor. Que és com si jo despatxés en una carnisseria i quan em demanessin "filet de pobre" em pensés que volen que esquarteri un indigent.

"Sap el títol?", em pregunta. "En una sola persona ", dic jo. I li dono el nom de la traductora (que em sembla magnífica). Marta Pera Cucurell. Em mira perplexa. El títol també li sembla molt difícil d'entrar a l'ordinador i el nom de la traductora ni se l'ha escoltat. "Com ha dit que es diu ell?" Li repeteixo. I tecleja amb penes i treballs, però ja es veu que no ho aconseguirà. Aquesta h enmig del "John"... "No em surt ningú amb aquest nom. És el seu primer llibre?" Per sort, el senyor encorbatat que sabia que el llibre de la Sílvia Soler no era en castellà, l'ajuda. "Irving va amb g final", li explica. I em mira a mi: "És novel·la històrica, oi?" Li dic que no. "Home, una mica sí, eh?", respon ell. I a la fi el troba: "Però en català encara no ha sortit". Li juro que sí que ha sortit, que l'ha tret 62, però tampoc no em creu. Quan me'n vaig (sense llibre) aprofito per col·locar el de la Soler a "Narrativa en catalán ". L'havien posat a "Policíaca ".

Els amants - Charles Simic

ELS AMANTS

CHARLES SIMIC

Al bosc un diumenge clar,

quan érem petits,

vam trobar una parella ajaguda a terra.

Agafats de la mà, amb por

de perdre’ns, allò

ens va semblar una clapa de neu,

aquells dos agafats nus

a terra, el vent

movia les branques sobre seu

mentre passàvem, i no vam saber mai

qui eren, ni en vam parlar mai després

entre nosaltres, ni amb ningú.

objectes perduts

He perdut el temps.
Si algú el troba, que me'l torni, sisplau.

La foscor de la nit

«LA NIT DEL CAÇADOR»

Autor: DAVIS GRUBB

Traducció: MARTA PERA

Editorial: EL CERCLE DE VIENA

Ambientada en el sud rural dels Estats Units

durant els anys de la depressió, en narra la

història dels fills d’en Ben Harper, un jove

pare de família ajusticiat per haver comés

un robatori i un assassinat.

DAVIS GRUBB

(Moundsville, 1919- Nova York, 1980). Va

escriure novel·les i contes, i va veure com de

la seva novel·la La nit del caçador (1953) se’n

feia una de les grans pel·lícules del Hollywood

clàssic. Amb aquesta novel·la, l’autor va fer-se

cèlebre arreu del món.

t

Robert Mitchum és el predicador Harry

Powell a l’adaptació cinematogràfica de la

novel·la de Davis Grubb, dirigida per Charles

Laughton el 1955.

La foscor de la nit
«La nit del caçador», una faula negra sobre la lluita del bé i el mal
Melcior Comes 


La lluita entre el bé i el mal deu constituir la història més vella de totes. És veritat que el cinema –el millor i el pitjor– ens ha acostumat a l’escenificació d’aquesta mena d’enfrontament, així com ho ha fet la literatura popular, que amb això lliga amb els contes o les rondalles folklòriques de totes les cultures i de totes les èpoques. 
És impossible no lligar la lectura d’aquesta grandíssima novel·la amb la versió cinematogràfica que va dirigir –va ser el seu únic exercici rere les càmeres– l’actor Charles Laughton l’any 1955: una obra mal entesa
en el moment de la seva estrena, encara que molts dels seus fotogrames –amb la manera de tractar els espais, la llum i el lligam entre escenes– s’avançaven a tota una dinàmica
cinematogràfica gairebé postmoderna.
La novel·la, sense deixar de ser una meravella, no necessita cap mena d’innovació formal ni temàtica per engrapar, convèncer i commoure, i per merèixer ara, gairebé seixanta
anys després de la primera edició original, una primera traducció a la nostra llengua. 
El seu autor, Davis Grubb (1919-1980),
va publicar en vida moltes altres novel·les i reculls de contes, però cap text sorgit de la seva ploma ha arribat a eclipsar aquesta obra, el primer text que va publicar.
Per Grubb, la depressió americana del
1929 va fer capgirar el vell món conegut, i és en aquest ambient de misèria i d’ambicions immoderades –temps que retornen– on l’autor ens situa la seva paràbola: un bon pare de
família, Ben Harper, abocat a la desesperació, roba deu mil dòlars al banc, amagant-los de la policia, que el deté i el condemna a mort. ¿Però on són, els diners? Aquest és l’enigma
que el predicador i assassí de vídues Harry Powell voldrà aclarir, company de cel·la de Harper. Quan Harper serà ajusticiat –i Powell alliberat d’un delicte menor–, començarà el setge del predicador als dos fills de Harper i a la seva bona i jove vídua Willa, amb qui aquest misogin i inquisidor rosegaaltars aconseguirà casar-se.
Per Grubb, l’ànima humana està assetjada pel mal, per una propensió al vici absolutament
inexprimible, per això en qualsevol moment els personatges poden perdre’s,
caure en la prostitució, l’assassinat o el lladronici. La lluita entre l’àngel interior i el dimoni
interior és sempre complicada, però quan es creu en el Mal Absolut també es creu en el Bé
Suprem, i per això trobarem en aquesta novel·la un reducte de santedat salvadora, la casa
de Rachel Cooper, la protectora d’infants –d’orfes– desemparats. Mescla de novel·la
d’aventures, de conte de terror, de thriller elegíac, de llibre en efectivíssima prosa poètica
–d’homenatge a les paràboles bíbliques–, aquesta obra no deixa de captivar des de la
primera pàgina, quan ens comença a embolicar amb un aire esqueixat, ràpid, un punt virulent,
que ens arrossega dins la història amb aquella perícia tan commovedora dels narradors
del sud nord-americà (Harper Lee, Truman Capote, Carson McCullers). La saviesa
en l’ús del detall que serà decisiu, la relació entendridora entre els dos germanets, la innocència que sap encomanar a una història tanmateix sostinguda per la passió i la cobdícia,
a més de la visió complexa, matisada i singular que és capaç de presentar com encertada
a un lector que no pot deixar de meravellar-se davant d’un plegat d’escenes que
romandran inesborrables dins la seva imaginació (així, per exemple, quan Willa recorda
la història d’amor, la nit de noces que va viure amb en Ben Harper, la plenitud perduda):
tot això converteix aquest llibre en un clàssic.
Per acabar-ho de fer memorable, la traducció catalana de Marta Pera és de primer
nivell. Els editors l’han encertada de ple amb l’aposta de recuperar aquest llibre per al lector
del país.



40 • PRESÈNCIA • Del 13 al 19 de juliol del 2012
LLIBRES
CRÍTICA 

A primera vista

Amb les persones em passa com amb els pisos. Només de veure’l ja sé si allà hi puc ser feliç. És una qüestió de llum.

(Il·lusa –i miop--  com sóc, no veig les goteres fins que plou.)

Sant Jordi

Abans els cavallers s’enfrontaven al drac que es volia menjar la seva princesa. Ara els cavallers s’enfronten al virus que es vol menjar l’ordinador de la seva princesa.