LA GRAN CAIGUDA, Peter Handke
Traducció de Marta Pera
Raig Verd Editorial
Barcelona, 2104
Peter Handke és un dels autors actuals que més es poden definir com a nítidament europeus. Probablement la seva ubicació geogràfica, el seu naixement a Griffen, a la zona fronterera austríaca i la seva condició de viatger impenitent hi tenen molt a veure. Amb una amplíssima bibliografia, d'ençà el primer llibre publicat el 1966, l'editorial barcelonina Raig Verd publica ara en català un dels seus llibres del 2011, La gran caiguda.
La imatge de Handke ha estat vinculada a la polèmica de sempre. Li agrada la polèmica, tot i que a voltes no l'ha pogut controlar i se li ha escapat de les mans, cosa que li ha provocat un gran desgast personal i, de retruc, literari. Les seves manifestacions en suport dels serbis durant la guerra dels Balcans ("els serbis són encara més víctimes que els jueus"), amb la defensa del règim a Un viatge d’hivern als rius Danubi, Sava, Morava i Drina, o justícia per a Sèrbia (1996) i, sobretot, la seva presència al funeral del genocida Milosevic, en el que, a més, hi va participar amb un discurs, li van causar molts maldecaps i una furisosa oposició arreu, tot i que ho vulgui amagar amb el clàssic de la mala intepretació ("Cada cop que obro la boca [sobre el tema de Milosevic] m'atribueixen paraules i intencions que mai he expressat. Estic fart d'això"), i amb un posicionament també molt clar sobre la matança de Srebrenica ("el pitjor crim contra la humanitat a Europa després de la Segona Guerra Mundial"). Però en fi, problablement aquesta vessant polèmica li acabarà costant el premi Nobel, que difícilment de concediran, com a mínim, de moment, tot i la consistència evident de la seva obra.
En tot cas, Peter Handke és un grandíssim escriptor amb obres referencials com La curta carta per al llarg comiat (1972) , Assaig sobre el juke-box (1990) oAssaig sobre el dia aconseguit (1991). Ha conreat molts estils literaris, de la narració a l'assaig i, també, el teatre. En català la seva obra ha estat poc traduïda, amb algunes peces de teatre publicades, l'any 1988, per l'Institut del Teatre i agrupades amb el títol d' Insults al públic i altres peces parlades; i,l'any 1984, per Edicions del Mall La cavalcada sobre el llac de Constança. En narrativa, Edicions 62 va editar l'any 1975 La por del porter davant el penal,avui exhaurit. Per això cal rebre ara com un fet notable i destacat la publicació de La gran caiguda.
A La gran caiguda, Handke ens explica la història d'un dia en la vida d'un actor retirat de la interpretació, a punt per a rebre un reconeixement, i que es passeja per una ciutat que li és propera. Del matí al vespre, el protagonista circula dels afores, a on s'ha llevat a casa d'una amiga per la que no sembla manifestar gaires sentiments, fins al cor de la ciutat, en un recorregut decidit i, com és habitual en l'escriptura de Peter Handke, molt reflexiu. És alhora un viatge físic pels camis, carrerons i carrers de l'arquitectura urbana, però també un viatge interior per la seva pròpia vida, la seva realitat professional, els seus fracassos, la seva solitud. Es troba un seguit per personatges més o menys característics i escenes més o menys quotidianes. Com en molts dels llibres de l'autor austríac el protagonista és un antiheroi que ens sedueix, inconformista amb ell mateix. Soledat, incomunicació, desconcert, recerca, passar comptes amb la pròpia existència... Handke analitza el comportament humà amb un lleguatge directe, clar, elegant, donant més importància a la forma que al fons. La literatura de Handke està feta per a fer gaudir al lector. Handke és exigent amb el que escriu i alhora reclama exigència al lector. Gran, gran literatura. La gran caiguda és, sens dubte, un dels millors llibres publicats els darrers temps a casa nostra.
.jpg)
