Matisos

"La riquesa de matisos es percep en la complexa gradació lumínica que trobem a la segona frase del llibre, ben trobada en català: “Els raigs de sol queien violentament sobre el mar en calma —s’esmicolaven sobre una superfície diamantina i es convertien en pols espurnejant, en un vapor de llum enlluernadora que encegava els ulls i fatigava el cervell amb una brillantor bellugadissa”".

I com van fer patir la traductora, aquests matisos!

"Crepuscle mariner", la ressenya de Xavier Dilla a El País d'"Amb la corda al coll" de Joseph Conrad, Viena Edicions, la podeu llegir sencera aquí:

http://cat.elpais.com/cat/2015/10/02/cultura/1443785811_700009.html

Joseph Conrad ambienta la seva obra en una embarcació tronada, símbol d'una societat classista en miniatura. Imatge de Carles Ribas.

Un floc de negror vellutada

"Els fanals del porxo projectaven tres grans quadrats de llum entre els pilars sobre l’herba. Un ratpenat va esbategar davant de la seva cara com un floc de negror vellutada. Al llarg de la tanca de gessamí l’aire nocturn era dens per la caiguda de la rosada perfumada; a les vores del camí hi havia parterres de flors; els arbustos podats s’alçaven en gleves rodones i fosques aquí i allà davant de la casa; el fullatge espès de les plantes enfiladisses filtrava la resplendor de la llum de dins amb un fulgor suau al llarg de la façana; i totes les coses, les de lluny i les de prop, estaven quietes, completament immòbils, amarades d’una gran dolçor." 

Parlem de Conrad un vespre d'estiu al carrer, davant de la llibreria Índex, tot i que potser no són el lloc ni el moment més adequats per parlar d'un autor que de lleuger no en té res. La nit de Vilassar de Mar, a prop de la plaça de l'Era, no és ben bé com la del jardí d'en Van Wyk a la riba del Batu Beru; no hi fa aquella xafogor tropical ni és solitària; la nit de Vilassar està molt animada de gent que menja truita de patates i coca i beu cervesa bo i caminant pel carrer, perquè és la nit del comerç (res a veure amb el comerç del Sofala a l'estret de Malacca!), però fem una bona tertúlia conradiana, rematada amb una banda de música del poble i una copa de cava, i la nostra nit també està amarada de dolçor.

"Mestre de disfresses" de Charles Simic a Lletraferits

Trist com un vaixell dins d’una ampolla

Trist com una capsa de mistos en una casa

on han deixat de fumar.

Trist com el sabó d’una actriu glamurosa

quan surt de la dutxa.

Trist com la píndola de l’amor

a la butxaca d’un mort.

Feliç com un ratolí en un balancí.

Feliç com una dentadura...

No, un moment! Alguna cosa falla!

Trist com un escarabat de maig el juny.

Trist com un campió de menjar frankfurts

sopant en un restaurant de peix.

Parlant amb Toni Clapés del Mestre de disfresses

i dient Charles Simic a Llinars del Vallès

SIMIC-BLANDIANA-MOLL A LA SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ

Cafècentral Poesia

Aquest vespre, a les 8.15, dins la Setmana del Llibre en Català, a la Plaça de l'Escriptura:

SIMIC-BLANDIANA-MOLL. Tres poètiques

SÒNIA MOLL llegirà poemes de I DÉU EN ALGUN LLOC (#73 de Jardins de Samarcanda)

MARTA PERA llegirà poemes de MESTRE DE DISFRESSES, de Charles Simic (#74 de Jardins de Samarcanda)

CORINA OPROAE llegirà poemes de PATRIA MEVA A4, d'Ana Blandiana (en premsa, traducció guanyadora del XI Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia).

Us hi esperem!

LA PUÇA

A una puça li encanta

veure els amants despullar-se

i saltar al llit

i fer l’amor i enllestir

ràpid, per tenir-los

tots sencers per a ella,

adormits un en braços de l’altre,

i que deixin de roncar

només per rascar-se.

Charles Simic, The Lunatic

El camí d'un 'outsider' cap a l'edat adulta

Sembra Llibres publica 'Els avantatges de ser un marginat', novel·la d'Stephen Chbosky sobre fugir de les convencions com una manera més interessant de viure l'adolescència

https://www.youtube.com/watch?v=QgzFGTv8H_4

http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20150803/54434312291/els-avantatges-de-ser-un-marginat-sembra-llibres.html

"I jo m’estava assegut amb una ampolla de xampany al costat del reproductor de CD, i canviava la música segons l’estat d’ànim general que percebia. Vaig estar de sort perquè en Craig en té una col·lecció excel·lent. Quan els veia una mica cansats, posava alguna cosa alegre. Quan semblava que tenien ganes de xerrar, posava alguna cosa suau. Era una manera genial d’estar sol en una festa i sentir que en formava part."

"Els avantatges de ser un marginat", Stepehn Chbosky, Sembra Llibres
traducció de Marta Pera Cucurell

La traducció d'"Amb la corda al coll", Joseph Conrad: Enric Iborra en parla a La serp blanca

Enric Iborra parla de la novel·la de Jospeh conrad "Amb la corda al coll" al blog La serp blanca.
I com ho agraïm, els traductors, quan el ressenyador o crític té en compte que l'autor no va escriure l'obra en la nostra llengua i, a més de dir el nom de la persona que l'ha reescrita, en aquest cas en català, fa l'esforç d'analitzar-ne una mica la traducció i valorar-la.

La traducció que ha fet Marta Pera d’aquesta narració de Conrad és excel·lent. No ho dic únicament per la fluïdesa amb què es llegeix. He cotejat diversos fragments de la versió catalana amb l’original anglès i en tots els casos resulta ajustada, precisa i àgil, amb un model de llengua literària molt pròxim al català actual. El mèrit encara és més gran si recordem que Conrad és un dels màxims estilistes de la literatura anglesa.

Enric Iborra

http://laserpblanca.blogspot.com.es/2015/07/amb-la-corda-al-coll.html