Entrevista a la traductora el Dia de la Traducció - Mataró Audiovisual

Entrevista a la traductora al programa el Mirador de Mataró Audiovisual per Cristina Salad en ocasió del Dia de la Traducció 2019.

Al minut 70.

http://mataroaudiovisual.alacarta.cat/el-mirador/capitol/el_mirador_30092019

Dia de la Traducció, Sant Jeroni

Envoltat de la seva mica de desordre, Jeroni, que va traduir la Bíblia al llatí per primera vegada --la Vulgata--, fa una pausa de la feina per treure una punxa de la pota del lleó, amb la mateixa concentració amb què buscaria l’equivalència d’una frase feta. El lleó li estarà eternament agraït i ell l’adoptarà com qui té un gat, un animaló bon company dels traductors. Surt poc, ai, la feina no s’acaba mai!, però quan va a escampar la boira, fa patxoca, amb el lleó i el seu espectacular barret vermell.

    Sant Jeroni al seu estudi, Colantonio del Fiore, 1444

Pagant salvarem el planeta?

“Qui més contamina, més paga”, diuen els d’esquerres. Els de dretes, ni això (són els amos de les empreses que contaminen). No ho entenc. No estem en una “emergència climàtica”? Pagant salvarem el planeta? On van a parar els diners de les multes dels que contaminen? Encara que una part servís per construir màquines descontaminadores (que també contaminarien i deixarien residus), això serveix d’alguna cosa? És que les bosses de plàstic que ara el client ha de pagar amb 2 cèntims embruten menys que les que abans regalaven? Si ja es fabrica una mena de plàstic biodegradable, perquè no s’ha prohibit la producció de plàstic? Per què no es va reduint l’emissió de contaminants, en tots els àmbits, de manera dràstica, ara que ja no tenim altre remei, i es van buscant noves maneres de fer les coses? #estimadaterra #emergènciaclimàtica #becreative

Com menys embrutis, més pagues

No entenc aquesta manera de fer veure que es resol el canvi climàtic amb mesures tan poc efectives i, fins i tot, contraproduents. O sigui que ara pagaran menys impostos els que generin molts residus i els portin a això que en diuen reciclar que els que miren de generar pocs residus per no perjudicar el planeta i no contribuir al canvi climàtic?!!!
És a dir: com menys embrutis, més pagaràs? #canviclimàtic #estimadaterra #emergènciaclimàtica 

"Les formes del verb anar" de Jenny Erpenbeck finalista al Premi PEN de traducció

La quinta essència de la pols a La Nit de la Setmana

Dissabte 7 de setembre a partir de les 21 h 

seré a la parada de Pagès Editors (mòdul 9) 

de La Setmana del Llibre.

La Nit de la Setmana: la pols, en Clarinet, visites simpàtiques i vi del Penedès.

Elogi dels traductors - Jordi Llavina a El Punt Avui

OPINIÓ
ESCRIPTOR - 3 juliol 2019 2.00 h
TRIBUNA
Elogi dels traductors
JORDI LLAVINA - ESCRIPTOR
En el seu dar­rer lli­bre, Incerta història de la veri­tat (:Rata_), Xuan Bello afirma que hi ha dues pro­fes­si­ons que admira per damunt de totes les altres: la de bom­ber i la de tra­duc­tor. Espe­rem que, davant un estiu que es pre­veu infla­ma­ble de tragèdies –molt més després de les ter­ri­bles notícies de fa una set­mana–, no hàgim d’admi­rar encara més, si això fos pos­si­ble, la tasca impres­cin­di­ble de tots aquells que, gràcies a la seva pro­fes­si­o­na­li­tat, mini­mit­zen el poder devas­ta­dor del foc. Aquí, però, em vol­dria fixar en el segon ofici des­ta­cat per l’asturià: el de tra­duc­tor.

El lli­gam entre lite­ra­tura i tra­ducció és con­na­tu­ral, com remarca Antoine Ber­man en el lli­bre L’épreuve de l’étran­ger, cen­trat en la cul­tura i la tra­ducció a l’Ale­ma­nya romàntica. Escriu el francès: “Hi ha una iro­nia fabu­losa en el fet que la novel·la espa­nyola més gran [el Qui­xot] sigui pre­sen­tada per l’autor com una tra­ducció de l’àrab.” He tin­gut ocasió de pen­sar en tot això perquè dar­re­ra­ment he lle­git dues tra­duc­ci­ons magis­trals: la de Mont­ser­rat Ros de la Ilíada homèrica (Ade­si­ara) i la de Joan Sellent Arús del David Cop­per­fi­eld, de Char­les Dickens (recu­pe­rada per Navona). La pri­mera, una obra clàssica, de referència per a la cul­tura i la civi­lit­zació occi­den­tals; la segona, una obra moderna, pedra basal de la novel·lística del XIX –molt relle­vant per al gran impuls que hi va rebre el gènere.

Comp­tem amb una escola cata­lana de tra­duc­tors i tra­duc­to­res que mereix tota mena d’elo­gis. Per ser un bon tra­duc­tor no cal, només, tenir un ampli conei­xe­ment de la llen­gua de par­tida. Cal, abans i tot que això, dis­po­sar d’un conei­xe­ment supe­rior de la llen­gua d’arri­bada, que molt sovint és la pròpia del qui signa la tra­ducció. Gosa­ria dir que aquest conei­xe­ment supe­rior implica escriure amb gràcia: un tra­duc­tor excel·lent és, pri­mer de tot, un bon escrip­tor. No és cap obvi­e­tat. Hi ha tra­duc­tors i escrip­tors de la nos­tra lite­ra­tura que mani­fes­ten una irre­di­mi­ble pobresa de recur­sos i deficiències de tota mena en l’ús que fan –que per­pe­tren– de l’idi­oma propi. Per això, quan podem gau­dir d’una tra­ducció fir­mada per algú veri­ta­ble­ment com­pe­tent (Joa­quim Mallafrè, Miquel Des­clot, Xavier Pàmies, Marta Pera Cucu­rell, Albert Nolla, Anna Casas­sas, Alba Dedeu, entre molts altres), la lec­tura esdevé un goig.

Les dues obres que he con­sig­nat són mun­ta­nyes molt difícils d’esca­lar. M’ima­gino que deuen haver com­por­tat molts tre­balls als res­pec­tius tra­duc­tors, i anys i anys de feina escar­ras­sada. Ros va ser, a banda tra­duc­tora, una edi­tora molt exi­gent, i una per­sona que, com recorda sovint Jordi Raventós, for­mava part de la gran tra­dició de cor­rec­tors del país. De Joan Sellent Arús no cal sinó entre­te­nir-se a con­si­de­rar la fei­nada que ha fet, i els resul­tats –pri­mo­ters– que se’n deri­ven. Ah, si la política del país anés tan bé com aquest ves­sant tan neces­sari de la cul­tura!