Solstici d’hivern

Passaré el Nadal de puntetes,
emboçada amb bufanda i guants.
No trobaran les meves empremtes
en cap bola vermella, en cap pastoret.
No em posaré una diadema d’oripell
ni la samarra arnada ni seguiré l’estrella
per fer cua al caixer automàtic.
Esvairé tot el fumfumfum que em rebufi la xemeneia,
no deixaré pel camí engrunes de neula.
No escapçaré els brots tendres
que li han sortit al tió
ni li donaré galetes i vi bo.
Passaré de puntetes
i em taparé les orelles, que no es desperti
la marededéu prenyada que dorm
al fons de la capsa de les coses
que no em caben enlloc.

Amb farina a les puntes dels dits
tastaré, d’amagat, el fruit del galzeran
--envescada en el sol d’hivern, en l’olor
antiga de la molsa.

He somiat una rentadora que, a més de rentar a mà, era caixer automàtic. La mar de pràctica. Els diners, com l'aigua, venien d'una font remota i inexhaurible, i no calia haver-n'hi ingressat per treure'n. Només s'hi havia d'introduir una targeta Visariel.

Coses nostres:
no sé com m'entendria un angloparlant si li dic:
Running-away-dog colour: my favourite one.

Avui dia fan unes màquines molt humanes. La meva rentadora té un programa per rentar a mà. De tant en tant li poso Atrix a la cubeta del suavitzant, no li sortissin penellons.

He obert el diccionari i una paraula m’ha trobat. M’he hagut de definir.

Espresso

El cafè negre que serveixen a la terrassa
entre taules i cadires llampants com insectes.

Precioses destil•lacions
plenes de la mateixa força que un Sí i un No.

El treuen de la cuina fosca
i mira el sol sense ni un parpelleig.

A la llum del dia, una nota de negre benèfic
que de seguida s’escola a l'interior d’un client pàl•lid.

Són com les gotes de la profunditat negra
que de vegades l’ànima recull

i ens donen una empenta saludable: vinga!
Inspiració per obrir els ulls.


- Tomas Trasntrömer -

(traducció feta a partir de la versió anglesa de Robin Fulton)

Pel caire

Camines sempre pel caire
de la rutina, les arrels clavades
en la seguretat aparent
de les coses conegudes
(les ales àvides de cel).
Fa por llançar-se
a l’abisme
de la incertesa:
el buit
insondable
que et crida
sabent
que t’estavellaràs

--però, i les ales?