roba estesa, traduccions, poemes, agulles d'estendre, mitjons desaparellats
De què viuríemsinó fos per totsels tresors queno tenen preu...,la posta de sol,el diàleg del mar,la cançó de les fullesquan cauen al llit de tardor...,la mirada d'un somriure,l'eco del silenci,dos cors en el mateixpentagrama de vida...Des del far una abraçada amb bona mar.onatge
!
Jordi tens raó tu, jo he comentat el poema, però la paraula potser estava en blanc i la Marta s'ha definit en blanc...Des del far salut.onatge
M'encanta, Marta!...
Lo mejor no saber la palabra. Ahí estamos buscándola en el cerebro. Me gusta una barbaridad!
De què viuríem
ResponEliminasinó fos per tots
els tresors que
no tenen preu...,
la posta de sol,
el diàleg del mar,
la cançó de les fulles
quan cauen al llit de tardor...,
la mirada d'un somriure,
l'eco del silenci,
dos cors en el mateix
pentagrama de vida...
Des del far una abraçada amb bona mar.
onatge
!
ResponEliminaJordi tens raó tu, jo he comentat el poema, però la paraula potser estava en blanc i la Marta s'ha definit en blanc...
ResponEliminaDes del far salut.
onatge
M'encanta, Marta!...
ResponEliminaLo mejor no saber la palabra. Ahí estamos buscándola en el cerebro. Me gusta una barbaridad!
ResponElimina