dijous, 1 de gener de 2015

La vida és vella

Diuen que avui encetem un nou any... i jo, com de costum, amb una sabata i una espardenya: la traducció que ja hauria d’estar a punt per a la revisió encara per acabar, piles de papers per endreçar,  i una bona part dels bons propòsits per al 2014 encara per complir. Trobo que l'any nou hauria de començar cap al 20 de març, quan a les nostres latituds la natura es desperta, i comença un nou cicle. Llavors és el moment de celebrar l’esclat de la vida que neix. Després del recolliment de l’hivern, que convida a fer net de totes les noses durant una llarga hibernació. Tan bé que s’hi està ara, cargolada al sofà, embolicada amb la manta, bevent te verd, llegint, escrivint, pensant, desenvolupant accions mínimes. Haver de començar un any nou així, tot d’un plegat, amb aquest fred... Haver de fer nous propòsits, i fins i tot una «vida nova»... quina mandra. A més, t’ho miris com t’ho miris, la vida cada dia ─i cada any─ és més vella. I dir-li 2015 també ho trobo molt arbitrari. Cadascú compta els anys a partir de quan vol, però és que aquest número es veu que ni tan sols coincideix amb el naixement de Jesús segons els documents més fidedignes. Però sí, a la Moleskine que avui estreno ho diu ben clar: Janurary Thursday 1 2015. Aquest any me l’he comprada amb més espai diari perquè als dies de la de l’any passat no m’hi cabia tot el que havia de fer, les coses s’apilonaven de mala manera i semblava que els faltava l’aire. Els projectes han de respirar, per créixer. Aquest any, res de nous propòsits ─si arribo a complir els de l’any passat ja serà prou─ i, diguin el que diguin les agendes, jo em revifaré cap al 20 de març. Ara, un bon foc.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada