dimecres, 7 d’octubre de 2015

Un floc de negror vellutada

"Els fanals del porxo projectaven tres grans quadrats de llum entre els pilars sobre l’herba. Un ratpenat va esbategar davant de la seva cara com un floc de negror vellutada. Al llarg de la tanca de gessamí l’aire nocturn era dens per la caiguda de la rosada perfumada; a les vores del camí hi havia parterres de flors; els arbustos podats s’alçaven en gleves rodones i fosques aquí i allà davant de la casa; el fullatge espès de les plantes enfiladisses filtrava la resplendor de la llum de dins amb un fulgor suau al llarg de la façana; i totes les coses, les de lluny i les de prop, estaven quietes, completament immòbils, amarades d’una gran dolçor." 



Parlem de Conrad un vespre d'estiu al carrer, davant de la llibreria Índex, tot i que potser no són el lloc ni el moment més adequats per parlar d'un autor que de lleuger no en té res. La nit de Vilassar de Mar, a prop de la plaça de l'Era, no és ben bé com la del jardí d'en Van Wyk a la riba del Batu Beru; no hi fa aquella xafogor tropical ni és solitària; la nit de Vilassar està molt animada de gent que menja truita de patates i coca i beu cervesa bo i caminant pel carrer, perquè és la nit del comerç (res a veure amb el comerç del Sofala a l'estret de Malacca!), però fem una bona tertúlia conradiana, rematada amb una banda de música del poble i una copa de cava, i la nostra nit també està amarada de dolçor.




Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada