He somiat que tenia un mitjó (he de dir uns mitjons?) amb
dos caps, és a dir, dos peus, units per un sol camal sense solució de
continuïtat i sense cap forat, de manera que no te’l podies posar per enlloc,
com un poema objecte de Brossa. El dilema gros era a l’hora de desar-lo: ¿al
calaix dels mitjons normals, o al dels desaparellats? Perquè eren dos, i era
un.
dimarts, 2 de febrer del 2016
Un mitjó, o dos
Etiquetes de comentaris:
mitjons desaparellats i altres teràpies
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
Sempre pots inaugurar un nou calaix per a mitjons i altres peces de roba i objectes onírics
ResponElimina