No vull correu comercial. Els feixos de paper setinat de
colors de mides i formes diferents, de vegades fins i tot embolicats amb
plàstic, van de la bústia a la paperera que hi ha posada a l’entrada del bloc
només amb aquesta finalitat i que cada dia s’omple i que cada dia algú deu buidar al
contenidor de paper (dubto que qui ho faci es prengui la molèstia de treure del plàstic tots els que van amb plàstic i llençar el plàstic a l’altre contenidor). En tot el
carrer, en tota la ciutat, en tot el país, en tot Occident, tones de paper
fabricat per llençar. Com si les indústries papereres i les de tints no afectessin
la salut del planeta. Fa anys, en un altre bloc, vaig tenir molt de temps un
adhesiu a la bústia (perquè la comunitat no va trobar adequat posar-ne un de
general a la porta del carrer) que deia: CORREU COMERCIAL NO, GRÀCIES J Però la bústia s’omplia
cada dia igualment de papers que anunciaven coses que no m’interessaven.
Truquen a l’interfon: “Correo comercial, ¿me abre, por favor?”, amb accent de
marroquí que ha après a dir-ho bé i educadament en castellà. Què faig? No vull
correu comercial i estic en contra que es fabriqui paper per llençar-lo. Aquest
noi es guanya algun diner amb això i no té res a veure amb les empreses que s’anuncien
ni amb la indústria paperera. Com cansa, fer tantes coses que van contra la
pròpia consciència i contra el planeta i, per tant, contra la humanitat. I com
lliga, això, amb el simple acte d’humanitat de prémer un piu per obrir la porta
a un noi que et demana educadament que obris i que només fa la seva feina?
divendres, 10 de juny del 2016
El nostre paper de cada dia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina