dijous, 24 de maig de 2012

A primera vista


Amb les persones em passa com amb els pisos. Només de veure’l ja sé si allà hi puc ser feliç. És una qüestió de llum.

(Il·lusa –i miop--  com sóc, no veig les goteres fins que plou.)

3 comentaris :

  1. Aviat els cavallers s'enfrontaran a les goteres abans no plogui.

    ResponElimina
  2. Però la mateixa gotera que ens mulla quan plou es converteix en escletxa que ens omple de llum quan fa sol. A més, tots en tenim, de goteres-escletxes de llum, i qui avui és objecte de la mullena-il·luminació, demà n'és el subjecte.

    Jordi

    ResponElimina
  3. M'agrada aquest pensament i hi estic d'acord, i ara que ho penso em passa quelcom de similar amb les persones que vaig coneixent. Uns et deixen enlluernat però de seguida els enfoques i d'altres t'hi has d'apartar, sols és la seva llum la que domina, i tampoc hauria de ser així. I sobre les esquerdes, qui no en tingui que es miri al mirall, el pas del temps ens esquerda a tots una mica, i ens cal una bona crema hidratant!

    ResponElimina