dimecres, 22 d’agost de 2012

La foscor de la nit

«LA NIT DEL CAÇADOR»
Autor: DAVIS GRUBB
Traducció: MARTA PERA
Editorial: EL CERCLE DE VIENA

Ambientada en el sud rural dels Estats Units
durant els anys de la depressió, en narra la
història dels fills d’en Ben Harper, un jove
pare de família ajusticiat per haver comés
un robatori i un assassinat.


DAVIS GRUBB
(Moundsville, 1919- Nova York, 1980). Va
escriure novel·les i contes, i va veure com de
la seva novel·la La nit del caçador (1953) se’n
feia una de les grans pel·lícules del Hollywood
clàssic. Amb aquesta novel·la, l’autor va fer-se
cèlebre arreu del món.


t

Robert Mitchum és el predicador Harry
Powell a l’adaptació cinematogràfica de la
novel·la de Davis Grubb, dirigida per Charles
Laughton el 1955.









La foscor de la nit
«La nit del caçador», una faula negra sobre la lluita del bé i el mal
Melcior Comes 


La lluita entre el bé i el mal deu constituir la història més vella de totes. És veritat que el cinema –el millor i el pitjor– ens ha acostumat a l’escenificació d’aquesta mena d’enfrontament, així com ho ha fet la literatura popular, que amb això lliga amb els contes o les rondalles folklòriques de totes les cultures i de totes les èpoques. 
És impossible no lligar la lectura d’aquesta grandíssima novel·la amb la versió cinematogràfica que va dirigir –va ser el seu únic exercici rere les càmeres– l’actor Charles Laughton l’any 1955: una obra mal entesa
en el moment de la seva estrena, encara que molts dels seus fotogrames –amb la manera de tractar els espais, la llum i el lligam entre escenes– s’avançaven a tota una dinàmica
cinematogràfica gairebé postmoderna.
La novel·la, sense deixar de ser una meravella, no necessita cap mena d’innovació formal ni temàtica per engrapar, convèncer i commoure, i per merèixer ara, gairebé seixanta
anys després de la primera edició original, una primera traducció a la nostra llengua. 
El seu autor, Davis Grubb (1919-1980),
va publicar en vida moltes altres novel·les i reculls de contes, però cap text sorgit de la seva ploma ha arribat a eclipsar aquesta obra, el primer text que va publicar.
Per Grubb, la depressió americana del
1929 va fer capgirar el vell món conegut, i és en aquest ambient de misèria i d’ambicions immoderades –temps que retornen– on l’autor ens situa la seva paràbola: un bon pare de
família, Ben Harper, abocat a la desesperació, roba deu mil dòlars al banc, amagant-los de la policia, que el deté i el condemna a mort. ¿Però on són, els diners? Aquest és l’enigma
que el predicador i assassí de vídues Harry Powell voldrà aclarir, company de cel·la de Harper. Quan Harper serà ajusticiat –i Powell alliberat d’un delicte menor–, començarà el setge del predicador als dos fills de Harper i a la seva bona i jove vídua Willa, amb qui aquest misogin i inquisidor rosegaaltars aconseguirà casar-se.
Per Grubb, l’ànima humana està assetjada pel mal, per una propensió al vici absolutament
inexprimible, per això en qualsevol moment els personatges poden perdre’s,
caure en la prostitució, l’assassinat o el lladronici. La lluita entre l’àngel interior i el dimoni
interior és sempre complicada, però quan es creu en el Mal Absolut també es creu en el Bé
Suprem, i per això trobarem en aquesta novel·la un reducte de santedat salvadora, la casa
de Rachel Cooper, la protectora d’infants –d’orfes– desemparats. Mescla de novel·la
d’aventures, de conte de terror, de thriller elegíac, de llibre en efectivíssima prosa poètica
–d’homenatge a les paràboles bíbliques–, aquesta obra no deixa de captivar des de la
primera pàgina, quan ens comença a embolicar amb un aire esqueixat, ràpid, un punt virulent,
que ens arrossega dins la història amb aquella perícia tan commovedora dels narradors
del sud nord-americà (Harper Lee, Truman Capote, Carson McCullers). La saviesa
en l’ús del detall que serà decisiu, la relació entendridora entre els dos germanets, la innocència que sap encomanar a una història tanmateix sostinguda per la passió i la cobdícia,
a més de la visió complexa, matisada i singular que és capaç de presentar com encertada
a un lector que no pot deixar de meravellar-se davant d’un plegat d’escenes que
romandran inesborrables dins la seva imaginació (així, per exemple, quan Willa recorda
la història d’amor, la nit de noces que va viure amb en Ben Harper, la plenitud perduda):
tot això converteix aquest llibre en un clàssic.
Per acabar-ho de fer memorable, la traducció catalana de Marta Pera és de primer
nivell. Els editors l’han encertada de ple amb l’aposta de recuperar aquest llibre per al lector
del país.



40 • PRESÈNCIA • Del 13 al 19 de juliol del 2012
LLIBRES
CRÍTICA 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada