dilluns, 22 de juliol de 2013

Sonet 76, Shakespeare: Why is my verse so barren of new pride: tres noves versions



Per què el meu vers no és pretensiós
i esquiva canvis i novetats?
Per què no m’he tornat cobdiciós
de girs estranys, originalitats?
Per què sempre escric igual, i disfresso
trucs i troballes amb vestit antic
i amb cada mot i vers confesso
qui sóc i d’on prové tot el que dic?
Escriure de tu és la meva empresa,
tu i l’amor sou el meu únic motiu;
fer nou el vell és la meva proesa,
gasto el que és gastat i ho faig atractiu:
com el sol cada dia mor i neix,
el meu amor diu sempre el mateix.


Sonnet LXXVI: Why is my verse so barren of new pride


Why is my verse so barren of new pride,

So far from variation or quick change?

Why with the time do I not glance aside

To new-found methods, and to compounds strange?

Why write I still all one, ever the same,

And keep invention in a noted weed,

That every word doth almost tell my name,

Showing their, birth, and where they did proceed?

O know, sweet love, I always write of you,

And you and love are still my argument,

So all my best is dressing old words new,

Spending again what is already spent:

   For as the sun is daily new and old,

   So is my love still telling what is told.


Una altra versió:

Per què el meu vers és pobre en nous orgulls
i esquiva canvis i innovacions?
Per què amb el temps no giro els ulls
cap a nous girs i combinacions?
Per què sempre escric igual, i vesteixo
amb camisa vella cada troballa
i amb cada mot i vers em repeteixo,
revelo el meu nom, origen i talla?
Ja saps que és de tu que escric, amor meu,
tu i l’amor sou la meva obsessió;
mots vells guarnits de nou poso en relleu,
els desgasto fins a l’erosió:
com el sol, que és vell i nou cada dia,
l’amor es diu i rediu amb follia.


I encara una altra, sense rima:

Per què el meu vers defuig la vanitat
de canvis i trucs, nous girs i sorpreses?
Per què per fi no provo i assajo
mitjans moderns, no arrisco experiments?
Per què escric sempre igual, em repeteixo,
abillo amb vestit vell noves troballes
i estampo en cada mot el meu nom
i revelo la font d’on ha brollat?
Ja saps, amor, que és de tu que escric sempre,
tu i l’amor sou el meu únic tema;
vestir mots vells de nou és el meu art,
gastar i esmolar el que ja és gastat:
com el sol, nou a l’alba, vell al vespre,
el meu amor diu el que ja sabem.







dimecres, 17 de juliol de 2013

Un pot de vidre

Sobre la taula del menjador, un pot de vidre. Hi tinc les veus dels amics. Quan paro la taula, poso el pot sobre les estovalles. Desenrosco la tapa. Si dino sola, no dino sola. Si tinc convidats i la conversa s’anima, demano l’opinió a una veu del pot. Sovint, una altra veu del pot es despenja amb un estirabot. Res a veure amb el tema que ens ocupa. Si una veu no em contesta, em neguitejo. Uns ulls negres em miren, ressentits. Estic més per les veus del pot que pels que seuen a taula.
Si ho hagués somiat fa trenta anys, ara en diríem un somni premonitori.

dilluns, 15 de juliol de 2013

14 de juliol

Ahir a París, a Marsella, a La Rochelle i a molts pobles de França van celebrar el meu aniversari amb uns focs artificals esplèndids. Allà sí que em veneren. Ja se sap: ningú és profeta a la seva terra.



divendres, 12 de juliol de 2013

Anirem a Menorca amb l’auto bus. Travessarem praderies de fanerògames i boscos submarins, i podrem fotografiar, sense abaixar el vidre, mosaics d’esponges, coralls, gorgònies vermelles i potser fins i tot les puntes porpra dels tentacles d’una anemone de mar.


dijous, 11 de juliol de 2013

Quin tipus de persona sóc?

Per demanar una subvenció per a una traducció he d’omplir un formulari. Entre altres coses estranyes, el formulari em demana quin tipus de persona física sóc. Si sóc a) una agrupació de persones sense personalitat o b) una altra persona física.
Sí que tinc molts egos, però no sé si, legalment, em puc considerar una «agrupació». I això de «sense personalitat», no sé si són de la màniga ampla i inclouen «poca personalitat» o ha de ser nul·la, inexistent, la personalitat. Una agrupació ben insulsa, trobo.
Dec ser «l’altra».
Però una altra en relació a quina? I «física»? Per estudis sóc més filòloga que física. Per naturalesa, totes les persones en som, de físiques. ¿Però i les meves dimensions emocionals, mentals, espirituals? Perquè em donin una subvenció m’he de deixar reduir a un tros de matèria?

Trobo a faltar l’opció «no sabe no contesta».