dimarts, 11 de febrer de 2014

PEDRA

Entrar en una pedra
seria el meu estil.
Que un altre sigui un colom
o faci carrisquejar unes dents de tigre.
Jo estic content de ser una pedra.

Des de fora la pedra és un enigma:
ningú no en sap la resposta.
Però a dins s’hi deu estar fresc i tranquil
encara que una vaca la trepitgi amb tot el seu pes,
encara que un nen la tiri al riu;
la pedra s’enfonsa, lenta, impassible,
fins al fons del riu
i els peixos hi truquen
i escolten.

He vist saltar espurnes
quan es freguen dues pedres,
per tant, potser no és fosc, a dins;
potser una lluna hi brilla
en algun lloc, potser darrere d’una muntanya
—amb la llum justa per desxifrar
les escriptures estranyes, els mapes celestes

de les parets internes.

- Charles Simic

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada