Últimes paraules, corredor de la mort, circa
2030
Aquí, sóc
un dels que van fer
el que
diuen que vaig fer.
Mireu-vos
─em van concebre el mes
que
vosaltres el vau votar─, mireu el tribunal
suprem
a favor de la pena capital
i
contra l’avortament. Em vau condemnar
a
aquesta vida viscuda fins demà. I tota
la gent
que he mort, ara serien amb vosaltres,
si
m’haguéssiu deixat morir abans de respirar,
quan
els meus pares necessitaven que morís.
¿Us
hauria semblat més americà si
hagués
sigut una defunció més pública,
com
aquesta, si hi hagués hagut multituds televisades
corejant
davant de la clínica, el cèrvix en
primer
pla, en una pantalla a l’aire lliure,
el
fetus, jo, d’u vuitanta,
lligat
a la taula? No és que jo
hi
pugui dir la meva ─no pas aquesta nit,
ni demà
a les vuit
del
matí, que seré un dels morts
per fi.
Com m’ho he hagut de guanyar.
Sharon
Olds, One Secret Thing
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada