Marçal Borotau parla de "Les formes del verb anar" a Sonograma Magazine
A final de l’any 2015, en una de les trobades anuals que mantenim una dotzena si fa no fa de companys de la universitat, ens preguntàvem, havent llegit Gehen, ging, gegangen de la novel·lista i directora de teatre musical berlinesa Jenny Erpenbeck: quines conseqüències tindran les pràctiques, il·legals o abusives, dels estats colonials al llarg del segle actual?, quines són les històries de les persones refugiades?, què els espera als infants que s’amunteguen a les fronteres?
Més i més preguntes que no pas respostes… Ens sentíem interpel·lats, de forma dramàtica, per la novel·la de Jenny Erpenbeck.
En qualsevol cas, és un motiu de satisfacció que Angle Editorial hagi publicat en català aquella obra de la qual vàrem parlar tant i tant durant aquell sopar d’hivern.
Erpenbeck ens ha deixat un tast directe i evocador que ens ajudarà a comprendre millor l’hàbitat físic i psicològic dels refugiats a Berlín.
Marta Pera Cucurell, una traductora d’excel·lència, ens porta al català la novel·la Les formes del verb anar.L’autora se centra en la situació dels refugiats africans a Berlín, des de l’agost de 2013 fins a la primavera de 2014.
El protagonista és un professor de filologia clàssica jubilat, en Richard, un home solitari que, amb la tranquil·litat que li dona la jubilació, busca respostes als grans interrogants que els processos migratoris han originat a Europa.
A les notícies de la televisió expliquen que un grup de refugiats s’han reunit a Alexanderplatz, on es pot llegir en un cartell la següent frase: «We become visible.»
A partir d’aquell moment, en Richard, que es pregunta reiteradament qui són aquestes persones que venen a nosaltres i per què abandonen la seva pàtria, es posa en contacte amb els refugiats que viuen en tendes de campanya, barraques i veles a la plaça Oranienplatz.
Cal molta sensibilitat i empatia per tractar aquest problema que s’està convertint en moneda de canvi per canviar les bases de les democràcies modernes. Jenny Erpenbeck la té i, amb una gran agudesa, narra els vincles que en Richard estableix amb un grup d’africans, uns joves de Líbia, Ghana i Níger que li expliquen l’escassesa dels seus recursos, físics i psicològics. Sense adonar-se’n i mogut per una bondat que ell mateix desconeixia, en Richard es converteix en un assistent. Escolta, simpatitza, consola, comprèn i ajuda.
Val la pena afegir que l’any 2019, el llibre de Jenny Erpenbeck serà un contingut per als exàmens dels graduats de batxillerat de la Baixa Saxònia.
Més i més preguntes que no pas respostes… Ens sentíem interpel·lats, de forma dramàtica, per la novel·la de Jenny Erpenbeck.
En qualsevol cas, és un motiu de satisfacció que Angle Editorial hagi publicat en català aquella obra de la qual vàrem parlar tant i tant durant aquell sopar d’hivern.
Erpenbeck ens ha deixat un tast directe i evocador que ens ajudarà a comprendre millor l’hàbitat físic i psicològic dels refugiats a Berlín.
Marta Pera Cucurell, una traductora d’excel·lència, ens porta al català la novel·la Les formes del verb anar.L’autora se centra en la situació dels refugiats africans a Berlín, des de l’agost de 2013 fins a la primavera de 2014.
El protagonista és un professor de filologia clàssica jubilat, en Richard, un home solitari que, amb la tranquil·litat que li dona la jubilació, busca respostes als grans interrogants que els processos migratoris han originat a Europa.
A les notícies de la televisió expliquen que un grup de refugiats s’han reunit a Alexanderplatz, on es pot llegir en un cartell la següent frase: «We become visible.»
A partir d’aquell moment, en Richard, que es pregunta reiteradament qui són aquestes persones que venen a nosaltres i per què abandonen la seva pàtria, es posa en contacte amb els refugiats que viuen en tendes de campanya, barraques i veles a la plaça Oranienplatz.
Cal molta sensibilitat i empatia per tractar aquest problema que s’està convertint en moneda de canvi per canviar les bases de les democràcies modernes. Jenny Erpenbeck la té i, amb una gran agudesa, narra els vincles que en Richard estableix amb un grup d’africans, uns joves de Líbia, Ghana i Níger que li expliquen l’escassesa dels seus recursos, físics i psicològics. Sense adonar-se’n i mogut per una bondat que ell mateix desconeixia, en Richard es converteix en un assistent. Escolta, simpatitza, consola, comprèn i ajuda.
Val la pena afegir que l’any 2019, el llibre de Jenny Erpenbeck serà un contingut per als exàmens dels graduats de batxillerat de la Baixa Saxònia.
Text: Marçal Borotau
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada