dijous, 11 d’agost del 2011

Elogi de la lleugeresa

Doris Dörrie, ¿I ara, què?
Traducció de Marta Pera
Editorial Columna
Barcelona, 2002

Potser qui busqui només distracció podrà evadir-se, com deia Gemma Casamajó a la ressenya “Literatura ‘light’” del 16/01/03 en aquest mateix suplement, amb la novel•la ¿I ara, què?, de Doris Dörrie, però potser aquesta evasió el portarà, com al protagonista de la novel•la que també en busca, a descobrir una altra manera d’evadir-se: evadir-se de la presó de les presses, dels plans per al futur, de les il•lusions de separació, de permanència, de naixement i de mort. Es pot fer una lectura ‘light’ d’aquesta novel•la, o es pot anar més enllà i veure que, sota una arquitectura lleugera –tan lleugera com la de la gran tenda de lona que fa les funcions de sala de meditació a la novel•la-- i un argument senzill –tan senzill com el consell budista d’estar atents al simple acte de respirar--, trobem uns personatges absorbits en tots els mals de la vida moderna però que no renuncien a la recerca –inútil-- de la felicitat i que busquen una sortida de la buidor. Recerca inútil perquè la felicitat no està mai en el futur ni en el passat.
L’autora –que no enceta pas la seva carrera literària amb aquesta novel•la com pretén Casamajó: té sis volums de contes publicats, un d’ells, L’home dels meus somnis, traduït al català—fa un intent d’aproximació novel•lística al budisme tibetà, així com en va fer una de cinematogràfica al budisme zen amb la pel•lícula Saviesa garantida, i aquesta, igual que aquella, vol ser precisament una invitació a prendre’ns les coses més greus amb certa lleugeresa perquè, com diu la mateixa Doris Dörrie, “si igualment ens hem de morir, podem prendre’ns les coses amb més ànims, treure’ns pesos de sobre i aprofitar al màxim el moment present”.
Budisme sense discursos transcendentalistes, com “una espècie de llista de compra per a la vida, unes instruccions de treball.” Com la lleugeresa dels temples budistes que, comparats amb les ésesglésies romàniques o les catedrals gòtiques, encarnen la provisionalitat de totes les coses. Un llibre lleuger on gràcies a la perplexitat i als prejudicis d’un occidental típic, un cineasta frustrat convertit en gerent d’una cadena de restaurants i pare de família que passa uns quants dies en un monestir budista, ens arriben, no sense ironia, les simples, però sàvies, lliçons budistes.
Una literatura tan lleugera com el somriure dels lames, com el caminar flotant dels monjos i les monges del monestir, com l’acte de respirar. Literatura “light” per perdre pes, per animar-nos a deixar anar el llast que ens trava en el camí cap a un objectiu tan fàcil i tan difícil com viure l’ara i aquí.
Un viatge d’anada i tornada on el protagonista torna amb les mans buides, havent après, això sí, que el que és buit és ple.

Article de Marta Pera publicat al suplement Cultura del diari Avui (13/02/03)

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada