dimarts, 23 d’agost de 2011






Similia similibus curentur
(conte d’amor homeopàtic)

S’assemblaven con dos grànuls de cicuta virosa. Per fi, després d’uns quants intents infructuosos amb altres elements --al•lots i al•lotes al•lopàtics, no necessàriament alopècics-- que els havien deixat plens d’efectes secundaris --ja se sap, coses de la química--, tots dos tenien la sensació d’haver trobat, en l’altre, el seu component terapèutic definitiu. S’assemblaven tant..., que estaven convençuts que ara sí que havien trobat el remei únic a totes les seves desgràcies, i en la dilució adequada per a la màxima potenciació. Quan estaven junts els passaven tots els mals. Se’ls restablia l’equilibri vital. El seu era un amor homeopàtic. Però no volien temptar la sort. Per si de cas, es veien poc. Es veien en dosis infinitesimals.

1 comentari :

  1. Diu que els cicutaviròsics confonen el present amb el passat i pensen que tornen a ser un nen.

    ResponElimina