Camines sempre pel caire
de la rutina, les arrels clavades
en la seguretat aparent
de les coses conegudes
(les ales àvides de cel).
Fa por llançar-se
a l’abisme
de la incertesa:
el buit
insondable
que et crida
sabent
que t’estavellaràs
--però, i les ales?
dimarts, 30 d’agost del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
¿Las tuvimos alguna vez?
ResponEliminales ales sovint es rovellen per manca d'ús
ResponEliminaOstres! És veritat! Les ales! Ja deia jo...
ResponElimina